Albert Cogul, primer europeu amb paraplegia en pujar fins al campament base de l’Everest.
“Citius, Altius, Fortius” lema olímpici acunyat pronunciat per Pierre de Coubertin en la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l’Edad Moderna en 1896 (Atenas) , que molt bé és pot aplicar al gran Albert Cogul, un lleidatà d’adopció que cada dia ens demostra des de la seva cadira la seva capacitat de resilència i d’assolir nous reptes vitals.
L’Albert no ens deixa de sorprendre i demostrar que la determinació i la voluntat de fer és el camí de la superació i, és clar, tenir l’empatia i visió per aconseguir involucrar als seus desafiaments vitals a un gran nombre de gent.
Ara aquest referent d’esportista en cadira de rodes ens ha sorprès a tothom arribant al “Cim”; es pot anar més lluny, però més alt ja sembla impossible. Ni més ni menys, l’Albert s’ha convertit en la primera persona en cadira de rodes en pujar fins al campament base de l’Everest, la muntanya més alta del món, situat a 5364 metres d’altitud, que es diu aviat.
Una veritable gesta que converteix a aquest “rodamon” en el primer europeu amb paraplegia a aconseguir aquesta fita. Sens dubte, tot un exemple de voluntat i resiliència. L’Albert no ha estat sols en aquesta fita, que ha disposat d’un equip de més de 30 persones indispensables per superar aquest repte titànic, entre altres els seus dos fills i els vuit portadors locals que el van acompanyar durant tot el trajecte, sense els quals no hauria estat possible aquesta fita històrica
Aquest dimarts, l’esportista lleidatà amb mobilitat reduïda Albert Cogul va culminar amb èxit una fita històrica impulsada per la Fundació Sportium en el marc del CIM Project. Si l’esport és un exemple de compromís i de treball en equip aquesta nova aventura de l’Albert és un bon exemple d’aquesta màxima esportiva, ja que tot l’equip va tenir un paper fonamental perquè Cogul pogués travessar els passos més difícils de l’ascensió en la seua cadira de rodes, d’un model especial anomenat Joëllete.
Aquest viatge a “Itaca”, va començar l’1 de novembre sortint de Barcelona fins a arribar a Lukla, on el grup va iniciar el camí cap al campament base. Allà van començar set etapes, dividides en nou dies i més de trenta de trekking, per assolir el Camp Base de l’Everest. Un repte que transcedeix a la mateixa gesta esportiva i que esdevé un exemple de superació i resiliència, que venint de l’Albert ens sorprèn una mica menys, ja que ens té “acostumats” a veure com dia a dia se supera fent de la seva vida una veritable aventura vital i tot des d’una cadira de rodes.
Cogul va nàixer a Barcelona, però es va establir a Lleida el 1991. El 2016 va quedar paraplègic en un accident de parapent i des d’aleshores ha recorregut més de 40 països en quatre continents, explorant el món i practicant esports extrems de tota mena.
